Veles e vents
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul¿lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
En aquest poema March parla de que la seva embarcació té problemes per avançar perquè el mestral i el ponent li fan dificil anar cap a endavant, però que en canvi el xaloc, el llevant, el gregal, el migjorn i més tard amb l'ajuda de tramuntana, els ajuden a avançar.
També diu que hi ha una forta tempesta que se'n porta per davant tot el que troba i que els peixos van a terra per poder salvar-se.
Els pelegrins que hi ha embarcats tenen molta por i que prometran molts dons de cera i després es confessaran als seus companys.També s'afirma un vot de constància amorosa.
Diu que te por a la mort perquè quan es mori l'amor a la seva estimada li serà llevat i finalment serà oblidat.
Després d'haver mort, l'amor de la seva estimada serà convertit en ira i ell no podrà tornar a veure-li el seu rostre.Diu que si l'amor tingués un terme ell estaria molt a prop d'ell i si pogués saber fins a on arriba el seu amor podria saber el que esperar del futur.
Ell es considera el mijor amador del món i està disposat a qualsevol cosa per amor, però la fortuna no té ninguna presa per dur-lo a un cas extrem, però encara així ell segueix esperant sense ninguna por.
El que desitja té un gran cost i això li porta molts de mals.Llavors la gent veurà que ell no mentia i demostrarà amb els seus fets el que ha dit.
El vers que més m'agradat d'aquest poema ha sigut el vers 9 que diu:
" Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l'estat natural,
i es mostrarà disposat a fer mal
a tot allò que se li posi entorn."
